Priorat-Montsant-Siurana, paisatge cultural agrícola de muntanya mediterrània
La lluita del Priorat per preservar el paisatge
Avui entrevistarem a Roser Vernet, coordinadora de l’Associació Prioritat, entitat que impulsa la candidatura del paisatge del Priorat a Patrimoni Mundial de la Unesco. Des de Montsant Natura donem suport a aquesta candidatura i és per això que avui li dediquem una menció especial al nostre bloc.
MN: Roser, a part de ser la coordinadora de Prioritat, dirigeixes diferents activitats culturals des del centre Quim i Soler, la literatura i el vi, com ara el projecte Priorat en persona. També dirigeixes el programa Priorat Versió Original, des del Perxe, casa rural que regentes a El Molar, el teu poble natal. Com ho fas per tenir temps per tot?
RV: Qui diu que en tinc? De fet, no tinc el que voldria per poder fer les coses d’una manera més relaxada, però en el fons suposo que les diverses activitats comparteixen una part important d’objectius i d’enfocament i això vol dir que també comparteixen el temps que hi dedico i, sobretot, perquè a la vegada és un temps compartit amb altres persones implicades com jo en aquests objectius i enfocaments. I això té un efecte multiplicador…
MN: Què has fet perquè se’t consideri una autèntica activista del Priorat? Sabem que des de fa temps, formes part de diverses plataformes de defensa del territori…
RV: Bé, la consideració aquesta que dius no sé si és ben bé així… Com t’he dit, suposo que el “desllorigador” rau en la meua manera d’entendre què vol dir viure en un temps i en un lloc que l’has triat i que t’ha triat, i potser també que per a mi, sentir-me viva va molt més enllà de veure passar aquest temps limitat i infinit alhora. Potser haver hagut de marxar, com tanta gent, i haver pogut tornar, comporta aquesta actitud envers el propi territori (entès com a espai físic i humà) que d’una manera o altra ens ha donat i ens dóna molt i amb qui tenim un compromís de reciprocitat que no podem obviar. Tenim la sort de pertànyer a una comunitat humana que pot, encara, posar-se d’acord en molts aspectes de com gestionar un bocí de món, el nostre immediat, perquè sigui el més dignament habitable possible. Digueu-me utòpica si voleu. No em molesta en absolut l’etiqueta.
MN: Com definiries el paisatge del Priorat? Què és el que ens fa tan especials?
RV: Tot i que no es tracta d’una definició, algú va dir que “el paisatge és el rostre del territori”. El nostre paisatge, doncs, és la fesomia d’aquest territori i de la seua gent, esculpida al llarg dels segles. Som un espai petit i d’una diversitat molt rica. Som una frontissa amb els territoris veïns i mil fronteres interiors, que ens configuren com un trencaclosques amb peces d’una gran personalitat, peces clau i peces forroll… un paisatge d’una unitat paradoxal, i unes quantes coses més que el fan excepcional. I amb un seguit de reptes a l’alçada d’aquesta excepcionalitat i complexitat que traspuen el seus productes i la seua gent.
És el paisatge de l’esforç, perquè aquí res no és fàcil…
MN: Creus que la gent del territori ens creiem i som conscients del que som i el que tenim?
RV: Això ho hauries de preguntar a la gent… I suposo que les respostes serien variades, contradictòries i difícilment simplificables. Jo, personalment, crec que cada vegada som més els que, gràcies a aprofundir en el coneixement del propi territori, del seu paisatge cultural (relació íntima entre les persones i el seu entorn) i de les seues potencialitats, que naixen dels seus valors materials i immaterials, cada vegada som més, deia, els que anem prenent consciència de què som i què podem/volem ser. I a partir de la consciència, intentem ser conseqüents. Però per això ens cal ser capaços de plantejar-nos-ho tot entre tothom, els que pensem això i els que pensen altres coses, perquè només així el que en surti de tot plegat tindrà continuïtat i sentit.
MN: Quina és la prioritat de Prioritat?
RV: La “prioritat” té un component temporal que fa que pugui variar en funció del moment en què ens situem a l’hora de respondre… L’objectiu, segons hi diu als seus estatuts, és triple…
1) Impulsar, coordinar i gestionar les actuacions necessàries per presentar, a la UNESCO, la candidatura de la comarca del Priorat com a paisatge cultural patrimoni de la humanitat-
2) Donar suport a totes les actuacions encaminades al reconeixement del valor patrimonial del paisatge cultural de la comarca del Priorat.
2) Vetllar per la preservació d’aquest valor patrimonial i per la gestió respectuosa d’aquesta patrimoni. Promoure i donar suport a activitats que ajudin a consolidar un model de desenvolupament que garanteixi aquests valors, en col·laboració amb totes les persones entitats i institucions d’àmbit comarcal i d’altres àmbits.
MN: Qui forma part d’aquesta entitat?
RV: Molta gent… valtros mateixos en sou socis. Es fa difícil donar xifres perquè queden ràpidament desfasades… De fet, podem dir que el teixit socioeconòmic i cultural de la comarca hi és altament representat en entitats i institucions: totes les denominacions d’origen, el sindicat Unió de pagesos, l’associació d’oleïcultors, els espais protegits (Parc Natural de Montsant i Consorci de Llaberia), les associacions de turisme, entitats culturals, veïnals, més de la meitat dels ajuntaments, i moltes persones a títol empresarial, familiar i/o individual. Cal dir, però, que a més dels socis, el projecte compta amb altres suports, com l’acord del Consell d’alcaldes, el conveni amb el Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona, la declaració institucional del Parlament de Catalunya… I altres convenis amb diverses entitats i institucions, com la Universitat Rovira i Virgili, l’Institut Cartogràfic, l’Institut d’Estudis Catalans, la Fundació el Solà, etc.
Ara com ara, de manera explícita, els impulsors de la candidatura de cara a les institucions catalanes i espanyoles que han de ser les valedores del procés davant de la UNESCO, som Prioritat, el Consell Comarcal i la Diputació de Tarragona.
MN: Com sorgeix la idea de presentar la candidatura?
RV: La idea no sorgeix del no-res, és un pas més en un procés al qual costa de posar-li data de sortida i que es produeix per la confluència de diverses circumstàncies i fets que fan que aproximadament entre els darrers anys del segle XX i els primers d’aquest, a la comarca es donin unes condicions que propicien la reflexió i el debat entorn al tema del paisatge en tant que valor i recurs del tot lligat a la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn i de quina manera podem, entre tots, gestionar-lo i posar-lo en valor. Una data important en aquest procés és la gestació i final aprovació de la Carta del Paisatge del Priorat, que representa un document de consens sobre objectius de qualitat paisatgística, estretament lligat al procés de candidatura, ja que el dossier que hem de presentar a la UNESCO ha d’incloure un Pla de Gestió que garantexi que naltros mateixos ens dotarem dels mecanismes que permetin que els valors que tenim segueixin existint, a partir d’una gestió enraonada. No es tracta de crear noves normatives. Es tracta de coordinar totes les que ja existeixen en el nostre territori, que són moltes! I de ser conscients que si volem ser mereixedors del màxim reconeixement, hem de donar la talla.
MN: Aquest 2014 és un any decisiu per a la candidatura i, des de la comarca, s’intensifiquen les gestions amb les institucions per transmetre les necessitats i les urgències del projecte. En quina part del procés estem?
RV: Aquest any es complirà l’any de la inscripció de la nostra candidatura a la Llista Indicativa Española, que és la condició que tots els aspirants (en els seus respectius estats) han d’acomplir abans de poder ser presentats a la UNESCO. La nostra intenció és enllestir com més aviat millor el dossier de candidatura i el Pla de gestió corresponent. Això vol dir que ens cal la implicació real i efectiva, és a dir amb recursos, de les institucions implicades, que no són pas poques. De fet, aquest projecte és tan transversal que d’una manera o atra incumbeix els diferents departaments de la Generalitat. Per això, hem elaborat un full de ruta amb les tasques de tot el procés, les acomplides i les que falten, amb el pressupost corresponent i les aportacions fetes fins ara. Podem dir que fins ara s’ha acomplert un terç del procés i que ha estat finançat íntegrament pel territori. Si entenem que plantegem un projecte que ha de ser assumit pel govern d’aquest país, això s’ha de reflectir en tots els camps.
MN: En cas de prosperar definitivament, la candidatura del Priorat seria el primer paisatge cultural que la UNESCO reconeixeria en el conjunt de Catalunya. Quina responsabilitat, no?
RV: Sí, seria el primer paisatge cultural català inscrit. I sí, és una responsabilitat. Un repte important i alhora un repte engrescador. Està bé ser els primers en alguna cosa, de tant en tant, no? Conya a part, pensem que aquest reconeixement és un pas més en aquest procés que esmentàvem més amunt, i que sempre hem dit que és el realment important. En el fons, es tracta de dotar-nos dels instruments diversos que ens permetin avançar en un model territorial decidit des del territori, i amb uns criteris i compromisos, que estiguin en harmonia amb els valors d’excel·lència, sostenibilitat i equilibri que volem transmetre, en tots els sentits i en tots els àmbits de la vida social, i no només com a etiquetes buides de contingut real.
I perquè creiem això, pensem que l’abast del projecte supera la comarca per esdevenir un projecte de país, perquè planteja reptes que des del punt de vista de la gestió i la planificació territorial, tenen molt de sentit.
MN: Bé, moltes gràcies, Roser, per dedicar-nos aquests minuts, i enhorabona a tota la gent que esteu treballant en aquest projecte per la feina feta! Sou molt grans!
Trobareu més informació sobre l’entitat al bloc prioritat.org
Foto1: Maria Sabaté, ReusDigital.cat
Foto2: Roser Vernet i Joan Carles Garcia, president del Consell Comarcal del Priorat, en una reunió sobre la candidatura Priorat-Montsant-Siurana. Foto: delCamp.cat
Foto3: Compareixença de Prioritat al Parlament de Catalunya. Febrer 2014.