Gallicant és un llogaret que es troba al terme municipal d’Arbolí. Avui dia es troba completament abandonat, però és sabut que fou un dels més antics de la comarca. La fotografia que us presentem avui correspon al 1962 i és de l’arxiu particular d’en Manel Casademunt, veí de Siurana. Com es pot observar, les nou cases arrenglerades que el formaven encara estaven de peu. De la font de Gallicant, amagada enmig dels esbarzers i que porta la data de 1972, se sap que fou construïda vora el mateix nucli i que es va estroncar per abandó.
Ocupant un lloc alterós, a 860 m d’altitud, el poble de Gallicant va bastir-se en un replà a sota mateix dels vessants septentrionals del Puig de Gallicant, d’esquenes a la vall i al curs del riu de Siurana i de la serra de la Gritella i de Montsant. És un mirador excepcional de les nostres contrades!
Les cases, d’esquerra a dreta, són: Cal Sargantana i la seva era; Cal Matillo, amb l’era i la bassa; Ca l’Anyep; Cal Bodro, amb un bosc i una font a la partida de les Pinedes; Cal Casat, el propietari de la qual apareix l’any 1874 amb el nom de Joan Martorell Casat de Gallicant, amb un bosc al Solà i propietari de l’era més gran de tot Gallicant; Cal Manuel, que posseïa una porta amb dovelles i amb la data del 1884 tallada a la pedra; Ca l’Estudiantó; Cal Joanet, amb la seva era, i Ca l’Estudiant.
El lloc es va anar despoblant sense remei després de la guerra civil, cosa molt comuna en els masos del terme i d’altres propers, però encara s’hi quedaren alguns propietaris a l’època de la collita. La majoria dels habitants de Gallicant anaren a viure a Arbolí. Les cases de Gallicant, tot i essent al terme d’Arbolí, eclesiàsticament corresponien a la parròquia de Siurana, de la qual l’església d’Arbolí n’era sufragània, i ho va ser fins molt tard, segurament fins a mitjan novembre de l’any 1851.